Tel. 931 600 294 - 639 955 516. De dilluns a divendres de 10h a 14h.

no-title Metodologia ProfessorsTdah Classes Particulars ProfessorsTdah
no-title

Metodologia ProfessorsTdah

Els nostres professors treballen aspectes com la motivació, l'organització, la constància, la responsabilitat i els hàbits d'estudi. Mentrestant, els nostres psicòlegs utilitzen les estratègies pedagògiques per a millorar l'autocontrol, l'autoestima i la impulsivitat. La metodologia és la clau de l’èxit.
Classes Particulars ProfessorsTdah

Les classes particulars a domicili es dirigeixen a estudiants des d’educació infantil fins a estudis universitaris, on s’ofereix un reforç en totes les àrees i matèries. Oferim una metodologia específica i especialitzada en el reforç d’alumnes amb TDAH.La clau del nostre èxit és el treball, l'organització i la comunicació.

Blog

 

 

Comencem el 2013 amb força i il.lusions renovades, canvis d'imatge en la nostra web i ampliació de nous serveis amb la intenció d'arribar a les possibles necessitats tant dels alumnes, com de les famílies i els professionals que ens envolten.

 

Aquesta petita introducció ens permet fer una ressenya sobre els diversos temes que tractarà de recollir aquest Blog. En aquest es podran trobar resums de cursos, jornades realitzades, notícies actuals i educatives, notícies relacionades amb el TDAH, investigacions recents, esdeveniments destacats, i tot allò que anem reflexionant, creant, compartint...amb tots vosaltres.


En aquesta nova aventura esperem comptar amb la participació de tots els agents educatius implicats en els diferents àmbits de participació, a partir també del nostre Facebook i Twitter.

Primer Congrés Junior

 

 

 

 

 

Aquest congrés ha estat creat i orientat per a nens, adolescents i joves amb TDAH i els seus germans, perquè puguin saber una mica més sobre que els hi passa, i poder explicar als germans, perquè els seus germans es comporten i actuen d'una manera determinada i com els hi poden ajudar.

 

El programa té molts tallers d'habilitats socials, dirigits per especialistes i activitats a l'aire lliure, que fan enriquidora l'experiència i el coneixement dels seus participants.

 

Podeu accedir a l'informació completa al següent enllaç.

 

Share

5è CONGRÉS NACIONAL TDAH

 

Una mirada cap al futur



 

L'Associació TDAH Catalunya ha organitzat al Centre Internacional de Convencions de Barcelona, el 5è Congrés Nacional de TDAH, del 16 al 18 de maig.

 

Al programa del congrés podeu trobar totes les activitats que es portaran a terme.

 

Aquest està dirigit a professionals del món de la sanitat, l'àmbit de l'educatiu, a persones i familiars afectats, entre d'altres. 

 

Share

Activitats per fomentar l’assertivitat. Aprendre a dir “NO”

 

Les persones vivim en societat. Vivim envoltats de gent, amb l'obligació de relacionar-nos amb ells. A vegades són relacions que busquem i hem triat, com les que mantenim amb amics o amb la nostra parella. Després existeixen les relacions que s'estableixen en àmbits reglats, com en el col•legi o en el treball i finalment trobem les relacions familiars, on hem d'intentar mantenir un clima comunicatiu el més fluït i positiu com ens sigui possible.


Els nens amb TDAH freqüentment poden presentar dificultats a l'hora de relacionar-se socialment a causa de diversos motius, entre els quals podem trobar la impulsivitat, la falta de reflexió, la falta de regulació de les seves emocions, etc.


Les habilitats socials i més concretament l'assertivitat són habilitats bàsiques pel nostre desenvolupament en la vida diària. Quan aquestes habilitats no estan prou desenvolupades o s’utilitzen de forma equivocada pot sorgir la frustració i la insatisfacció, tal com passa amb els nens amb TDAH.

 

L'assertivitat sol definir-se com un comportament comunicacional madur en el qual la persona ni agredeix ni se sotmet a la voluntat d'altres persones, sinó que expressa les seves conviccions i defensa els seus drets. Permet defensar els drets de cadascun sense agredir ni ser agredit.


En comunicar-nos amb un nen amb TDAH hem d'emprar una comunicació assertiva, de manera que ell s'acostumi a aquest estil comunicatiu i sigui el que utilitzi habitualment. Si l’utilitzem, ens beneficiarem d'uns avantatges associats a l'assertivitat, com són:

 

  • Millora de l'autoestima.
  • Reducció de l'ansietat.
  • Millora de les relacions interpersonals.
  • Augment de la comprensió cap als altres.

 

Existeixen multitud d'activitats que podem realitzar fora de l'ambient familiar per potenciar l'assertivitat en els alumnes, la qual cosa els ensenyarà a comunicar-se més adequadament i a treballar aspectes específics, com aprendre a dir NO de manera assertiva.

Podem trobar multitud de vídeos, contes i històries que expliquen i especifiquen diferències entre personatges, com davant una mateixa situació es pot actuar de moltes formes diferents, però no totes són respectuoses amb els altres.

Basant-nos en aquests materials, com per exemple els vídeos d’EDEXTV, podem treballar diversos aspectes socials. Entre ells trobem la història d'un noi que recorre a la seva amiga perquè li deixi copiar en un examen. Ella, assertivament, li explica perquè no ho ha fet encara que ell l'hi ha demanat, quines són les seves raons i perquè a pres aquesta decisió. Partint d'aquest material podem formular una sèrie de qüestions per analitzar la situació que han vist al vídeo i quina és la impressió dels nens davant de situacions similars. Podem emprar diverses tècniques, com pot ser el roll-playing per escenificar i amb això practicar l'assertivitat perquè després sàpiguen posar-la en pràctica.


Els objectius que es plantegen com a principals en aquesta activitat serien:

 

  • Desenvolupar habilitats de comunicació.
  • Ensenyar als alumnes la importància de poder expressar la seva opinió i ser capaços de dir que no als altres.
  • Ensenyar als petits a dir que no sense danyar, ni ser agressius amb els altres.
  • Ensenyar ASSERTIVITAT.

 

Pel tipus de material amb el treballem podríem considerar que és apropiat pels alumnes a partir de 8-9 anys, ja que el vocabulari és senzill i la situació tractada no té cap tipus de dificultat.

En el cas dels nens amb TDAH, pot ser que en alguna ocasió s'enfrontin a una situació en la qual se'ls demani fer o dir alguna cosa amb el que no estan d'acord. Davant contextos com aquest hem de formar als nostres fills i als nostres alumnes en l'assertivitat i en saber dir NO. Per això, ensenyarem a utilitzar la paraula per ensenyar-los a:

 

  • Expressar-se d'una manera neutra, sense prejudicis. Expressar els seus pensaments, creences i sentiments de forma directa i apropiada, sense violar els drets dels altres.
  • Tenir una opinió crítica.

 

Amb aquestes pautes estem instruint al nen d'una manera adequada per enfrontar-se a determinades situacions, en les quals es pugui defensar d'una manera adequada i correcta, i que sigui un element primordial el respecte cap a l'altra persona.

Com hem dit, són molts els materials que podem trobar per treballar les habilitats socials amb els nens amb TDAH. Utilitzar un programa d'habilitats socials adaptat a les seves necessitats contribuirà a la seva millora. La constància en el treball és imprescindible per aconseguir la continuïtat i els objectius marcats.

 

FONT: http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/fomentando-la-asertividad-en-el-tdah-aprender-a-decir-no.html

Share

Fills adolescents amb TDAH

 

Gestió en la resolució de conflictes


La presència de conflictes durant la convivència entre pares i fills adolescents amb TDAH no és un criteri de disfuncionalitat. El que sí que ho és, és la forma de tractar les confrontacions que es produeixen.


El conflicte és inevitable, ja que no hem d'oblidar que l'adolescència és una etapa complicada en molts aspectes, i també en el control de les emocions.


És comú en els adolescents amb TDAH l'aparició de conductes desafiadores, negativistes, oposicionistes o amb major impulsivitat. Ells tenen veritables dificultats en les funcions executives relacionades amb el control de les emocions, i això no facilita la resolució dels lògics i naturals conflictes (Ramos-Quiroga et al., 2008).


Quan ens enfrontem a discussions amb els fills adolescents, hem d'actuar d'una manera prudent, intentant mantenir la nostra posició i no posar-nos a la seva altura. Hem d'estar preparats i preveure que a vegades els fills poden recórrer a emprar desqualificacions o fins i tot contacte físic com a empentes en el moment més greu de la discussió.

 

Els fills adolescents amb TDAH tenen dificultats per controlar-se, per la qual cosa hem d'evitar certes situacions en les quals aixequem el to de veu, utilitzem gestos agressius, o altres. Si els nostres fills ens desafien, hem de deixar clar amb la nostra actitud que no volem formar part d'una baralla. Convertir les discussions en baralles habituals pot suposar un risc clar per a l'aparició de la violència física i verbal.


Els pares són els encarregats de modelar la resposta dels fills, la qual cosa no vol dir que la conducta del fill sigui conseqüència directa del que facin els pares, però sí que els pares poden arribar a crear certes condicions en les quals els fills puguin emetre una o una altra resposta.


Emprar la violència física, verbal o emocional davant l'adolescent amb TDAH és la forma de convertir en un problema greu un trastorn que l'adolescent pot arribar a tractar d'una manera adequada si té les pautes i la formació adequada.


De poc serveix la resolució d'un conflicte o una discussió pare-fill, si aquesta es fa mitjançant la coacció, la pèrdua de control parental, l'ús de la violència, etc. (Guénard, 2002).


En definitiva, els pares han de ser capaços de resoldre els conflictes d'una manera adequada, no fer-ho "en calent", donar opcions als adolescents i no prendre decisions sota pressió. Sovint, els pares haurien d'aplicar-se a si mateixos el temps fora, ja que pot ser una forma d'ensenyar autocontrol al fill més efectiva que les xerrades.


Rocío Meca Martínez
Mestra d'Educació Especial de Fundació CADAH

 


Bibliografia.
Martínez Martín, Mº.A. i col. Tot sobre el TDAH. Guia per a la vida diària. Editorial Altaria (2013).


FONT: http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/hijos-adolescentes-con-tdah-gestion-en-la-resolucion-de-conflictos-.html

Share

Necessitem un logopeda?

 

Podríem gairebé garantir que aquesta pregunta es realitza de forma habitual en algun dels molts professionals que treballem en aquesta disciplina.

La logopèdia encara és poc coneguda, ja que el seu camp d'actuació és realment molt ampli i per això aquesta pregunta és tan freqüent, ja sigui des de pares pensant en el seu fill o en adults per alguna problemàtica pròpia. 

 

En el cas infantil, generalment són els professionals que atenen el nen els que orienten els pares fins a aquest professional, però en cas que no sigui així, a continuació us donem a conèixer alguns indicadors importants a observar i tenir en compte.

 

 

Indicadors destacables:

 

1. PARLA I VEU

  • Retard destacable en la iniciació de la parla i/o no sembla tenir intenció de comunicar-se verbalment.
  • Ús de la senyalització com a única via comunicativa en una edat en què ja no és apropiat.
  • Producció incorrecta dels sons. És difícil entendre (amb la possible excepció de les persones més properes), es menja part de les paraules o les canvia, no hi ha cohesió lingüística, entre d'altres.
  • Freqüent quequeig o bloqueig que li impedeix parlar amb fluïdesa.
  • Estructura gramatical i/o un vocabulari pobre.
  • Mutisme sobtat quan l'infant ja havia començat la seva producció oral normalment.
  • Quan de forma habitual perd la veu o és inadequadament forçada.

 

2. ESTRUCTURES OROFACIALS I DEGLUCIÓ

  • Sempre realitza una respiració bucal, fa molt soroll, ronca habitualment i/o menja amb la boca oberta per poder respirar.
  • No té un bon tancament de les dents, se li escapa líquids i menjar.
  • Es queixa de forma constant de dolors maxil·lars o en les orelles (transferència del dolor).
  • Problemes constants amb el menjar: triga molt temps a acabar, obre la boca durant la masticació per poder respirar, produeix molt soroll, fa "boles". Té dificultats per poder empassar, treu la llengua o l'arrossega per les dents frontals.

 

3. AUDICIÓ

Existència de problemes d'audició (hipoacúsies o sordesa) o sospites de la seva existència:

  • No fa cas a indicacions si aquestes es realitzen en ambients sorollosos, distanciats, etc.
  • Mostra actituds passives, desafiants o es manté apartat d'activitats o converses realitzades en llocs poc silenciosos o amb mala acústica.
  • Pregunta constantment que s'ha dit o no entén bé les indicacions.

 


4. PROCÉS LECTOESCRIPTOR

  • Manté un considerable retard o dificultats en el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.
  • Comprensió oral i/o escrita molt pobre o alterades en respecte a les seves altres capacitats.
  • Dificultats importants en la grafia encara que el nen s'esforci a fer un bon traç.
  • En l'escriptura, realitza moltes faltes d'ortografia (es menja paraules o part d'elles, uneix paraules de forma arbitrària, realitza una ortografia natural, entre d'altres).

 


5. PROBLEMÀTIQUES EN EL DESENVOLUPAMENT

  • Presenta un retard general del desenvolupament motor i/o del llenguatge.

 

 

 

Núria Anguera Costa

Mestra d'Educació Especial. Logopeda Col. Núm. 3821

Especialista en Terapia MioFuncional

 

Share
ÚLTIMS ARTICLES