Tel. 931 600 294 - 639 955 516. De dilluns a divendres de 10h a 14h.

no-title Metodologia ProfessorsTdah Classes Particulars ProfessorsTdah
no-title

Metodologia ProfessorsTdah

Els nostres professors treballen aspectes com la motivació, l'organització, la constància, la responsabilitat i els hàbits d'estudi. Mentrestant, els nostres psicòlegs utilitzen les estratègies pedagògiques per a millorar l'autocontrol, l'autoestima i la impulsivitat. La metodologia és la clau de l’èxit.
Classes Particulars ProfessorsTdah

Les classes particulars a domicili es dirigeixen a estudiants des d’educació infantil fins a estudis universitaris, on s’ofereix un reforç en totes les àrees i matèries. Oferim una metodologia específica i especialitzada en el reforç d’alumnes amb TDAH.La clau del nostre èxit és el treball, l'organització i la comunicació.

Blog

 

 

Comencem el 2013 amb força i il.lusions renovades, canvis d'imatge en la nostra web i ampliació de nous serveis amb la intenció d'arribar a les possibles necessitats tant dels alumnes, com de les famílies i els professionals que ens envolten.

 

Aquesta petita introducció ens permet fer una ressenya sobre els diversos temes que tractarà de recollir aquest Blog. En aquest es podran trobar resums de cursos, jornades realitzades, notícies actuals i educatives, notícies relacionades amb el TDAH, investigacions recents, esdeveniments destacats, i tot allò que anem reflexionant, creant, compartint...amb tots vosaltres.


En aquesta nova aventura esperem comptar amb la participació de tots els agents educatius implicats en els diferents àmbits de participació, a partir també del nostre Facebook i Twitter.

Trastorns de l'Aprenentatge

 

Els trastorns de l’aprenentatge formen part d’una de les majors preocupacions dels pares. Actualment, cada vegada es coneixen un major nombre de casos, gràcies a la gran preparació dels professionals en el diagnòstic, així com l’augment de la informació de què disposen pares i professors.

 

Podem trobar que entre el 3% i el 8% dels alumnes escolaritzats presenten algun tipus de trastorn de l’aprenentatge. Això vol dir que en una classe de 25 pot haver-hi entre fins a 2 alumnes amb algun tipus de dificultat.


A psicologia, al parlar de trastorns de l’aprenentatge ens referim a les dificultats per poder desenvolupar els aprenentatges escolars corresponents a la seva edat sense un motiu que justifiqui aquesta dificultat. És important destacar que en cas d’haver-hi alguna alteració sensorial (ceguesa o sordesa) així com algun tipus de discapacitat intel·lectual, la discrepància entre el seu rendiment real i l’esperat ha de ser significativa.

 


Dins del DSM – IV – TR, trobem tres tipus de diagnòstics orientats als tres aprenentatges de caràcter més instrumental:

 

1. Trastorn de la Lectura (Dislèxia): correspon a un rendiment inferior a l’esperat en l’adquisició de la lectura.


2. Trastorn del Càlcul (Discalcúlia): dificultat per poder entendre i dur a terme les operacions aritmètiques bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió).


3. Trastorn de l’Expressió escrita (disortografia): rendiment inferior al que li correspondria a la seva edat en l’habilitat d’escriure. En aquest sentit podem destacar una lenta velocitat d’escriptura o una escriptura incorrecta.

 

Tenint en compte que estem parlant d’aprenentatges cal que s’hagi realitzat una educació correcta en el moment de l’avaluació per poder diagnosticar. Així mateix, cal fer la comparació amb els nens de la seva edat i de la població més similar, ja que d’aquesta manera la comparació serà el més fiable possible.


Cal destacar que aquestes alteracions són de caràcter primari, és a dir, que no existeix un dany cerebral que impedeixi el seu aprenentatge, sinó que més aviat està relacionat amb la maduració biològica del cervell. En aquest sentit, és possible que es posin al dia a partir d’un entrenament específic per adquirir les habilitats i suplir les seves dificultats.


Igualment, un dels principals problemes d’aquests trastorns és la seva comorbiditat amb el trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, presentant una dificultat afegida per poder estar atents i memoritzar els aprenentatges realitzats.


En aquest sentit, és important realitzar un bon diagnòstic diferencial així com valorar cada nen de forma individual per poder destacar les seves habilitats i dificultats. D’aquesta manera, en el moment de realitzar una reeducació es poden especificar de manera més individualitzada els objectius a aconseguir i els mètodes a utilitzar.

 

Article realitzat per:

Share

FAMÍLIA: Claus per a l'educació emocional

 

Molts pares ja són conscients de la importància que pot tenir per a un nen l'educació i el correcte desenvolupament de les seves emocions, però no saben com començar amb això. T'oferim algunes senzilles guies.

 

Si hi ha un entorn on és imprescindible que es doni el desenvolupament de competències emocionals, aquest és el de la família. Els forts llaços emocionals entre pares i fills fan necessari que uns i altres puguin aprendre a ser emocionalment intel·ligents amb l'objectiu d'aconseguir viure tots amb més benestar.

 

Diferents estudis demostren que les relacions interpersonals (entre les quals trobem les familiars) són un dels factors predictius del benestar emocional o de la felicitat. Curiosament aquestes relacions també són causes principals de conflicte i malestar provocant emocions negatives com la tristesa, la rancúnia, l'odi, etc. La clau està en aconseguir ser emocionalment intel·ligents, desenvolupar i posar en joc aquestes competències a l'hora de relacionar-nos.

 

 

El primer pas, saber identificar les pròpies emocions

 

Els pares són models de comportament per als fills, per això el primer pas és la consciència emocional dels pares, és a dir, ser conscients de les pròpies emocions, de les causes i de les possibles conseqüències. Una bona manera de començar a treballar la consciència emocional pot ser responent a preguntes com: Com em sento en aquest moment? Per què em sento així? Com estic manifestant el que estic sentint? Què pot fer per corregir?



En aquest punt, serà també important verbalitzar com ens sentim, d'aquesta manera aportem i ampliem el vocabulari emocional dels nens alhora que donem exemple de com manegem la nostra pròpia gestió emocional.

 



El segon pas, ajudar els nens a gestionar les seves emocions

 

El següent pas és ajudar els nens a detectar com se senten, i com més aviat comencem aquest camí amb ells millor. És important ensenyar els fills a connectar amb si mateixos perquè puguin comprendre millor com se senten, i qualsevol moment o situació del dia a dia és bona per practicar i desenvolupar la consciència emocional.



És important que prestin atenció a les seves emocions, tant si són positives com l'alegria o negatives com la tristesa o l'enuig, per després poder etiquetar i posar-los nom.



A continuació, és important treballar amb ells la causa d'aquesta emoció, que verbalitzin què és el que els ha causat que se senten d'aquesta manera. Cal destacar que totes les emocions són legítimes i hem d’acceptar-les, en el que sí hem d'incidir és el comportament que se'n deriva. En aquest sentit, la impulsivitat pot representar un perill. Com a exemple, podem ensenyar al nostre fill que estar enfadat és legítim, però no pegar al seu amic perquè li ha tret la joguina de les mans.

 



Consells per practicar la consciència emocional

 

A continuació se suggereixen algunes activitats que poden ajudar al teu fill a explorar la seva pròpia consciència emocional:

 

  • Dibuixar rostres que expressin emocions.
  • Redactar un diari emocional (pot ser privat, o tenir fragments que es poden compartir).
  • Imitar conjuntament diferents emocions.
  • Identificar les emocions entre tots dos, com si es tractés d'un treball en equip i detectar el perquè d'aquest sentiment.
  • Llegir conjuntament contes que ajudin a la consciència emocional. La col·lecció de contes d'en Toni i la Tina, realitzat pel propi Hospital Sant Joan de Déu i l'editorial Castellnou, treballen la gestió de les emociones en l'edat pediàtrica.
  • Treballar l'empatia, un aspecte fonamental en la gestió emocional

 

L'expressió emocional és fonamental per comprendre les emocions dels altres, saber com se senten, i poder compartir les emocions. Aquesta capacitat per reconèixer, comprendre i connectar amb les emocions alienes permet comprendre no només el punt de vista dels altres, sinó l'emoció des de la qual viuen un succés. A això se li denomina empatia.



És doncs aconsellable que actuïs sempre amb empatia, per posar-te en el lloc del teu fill i ser capaç d'experimentar els seus mateixos sentiments i emocions. Mai els menyspreïs, doncs per al teu fill tenen un valor molt important, i també considera valuós el que tu opinis sobre ells. Per exercitar l'empatia, el més important és escoltar d'una manera activa, fent un exercici de comprensió i de respecte mutus.



L'empatia afavoreix el bon clima en una llar, cosa que comporta indubtables beneficis per al desenvolupament del nen o adolescent. Diversos informes científics han aconseguit descriure un grup de neurones conegut com a neurones mirall, que són precisament les que permeten comprendre les emocions d'un altre en la seva situació. Practicar l'empatia és fonamental perquè el teu fill també la desenvolupi.

 

 

Activitats per a la gestió de les emocions

 

A continuació t'oferim la llista d'algunes de les activitats que, ajuden a les persones, i en especial als més petits, a gestionar les seves emocions negatives i fomentar les positives:

 

  • La música: tant escoltar com tocar un instrument, ballar o practicar el cant.
  • El joc i el temps lliure: és molt aconsellable que aquest sigui un temps compartit amb els pares, en la mesura del possible. Ajuda, entre altres coses, a comunicar-se, a tolerar les petites frustracions i a millorar el sentit de l'humor.
  • Potenciar el contacte físic: les carícies i les paraules afectuoses tenen beneficis psicològics comprovats.

 

Enllaç de referència: http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/claus-leducacio-emocional-lambit-familiar

Share

COM DONAR CONSIGNES AL TEU FILL AMB TDAH

 

1. Deixar clar que parles de debò. 


No s'han de donar consignes ni dir coses que no es poden complir. Aquestes han de tenir una raó o un fonament real, per això és millor donar-ne poques i assegurar-se'n del compliment, que moltes i haver de desistir en l'intent. 


2. Tenir clar que una consigna no és sinònim de fer una pregunta ni demanar un favor.


Les consignes han de donar-se amb autoritat, ser simples i directes. No s'ha de buscar el consentiment del nen/a com "Vols recollir la taula?" sinó "Recollim la taula junts". 


3. Mai s'ha de cridar, ni amenaçar.


El to de veu no pot ser amenaçador ni agressiu, però el missatge ha de ser clar i directe per no confondre al nen en la consigna que ha de realitzar. 


4. Evitar donar masses consignes alhora.


S'han de donar d'una en una, sempre una vegada s'ha finalitzat l'anterior, reforçant la conducta-conseqüència de forma immediata. En el cas que la consigna sigui molt llarga o complicada, serà millor desglossar-la en missatges simples i curts. 


5. Aconseguir que posi atenció. 


Intentar no donar consignes des de llocs apartats, ja que pot no sentir-te o oblidar-se. S'ha de mirar als ulls i mantenir el contacte.

 

6. Mantenir el contacte.

 

Si és necessari agafa-li suaument la cara, per assegurar el contacte visual i intentar que posi així la seva màxima atenció.

 


7. Eliminar tot el que pugui distreure la seva atenció.


Si es donen consignes amb la televisió o l'ordinador encès, la música posada, etc. es distrauran més per aquests estímuls, per això caldrà apagar-los o dirigir-se a un altre lloc per evitar-los.


8. Demanar que repeteixi la consigna.


Fer-ho quan no tinguis clar si han parat esment, ja que augmentarà així la probabilitat que la duguin a terme.


9. Elaborar fitxes de tasques.


Pot ser molt útil tenir-ho com a guió si es tenen les tasques habituals i si s'enumeren els passos necessaris per completar-les.


10. Establir temps. 


Indicar el temps necessari per a cada pas o activitat, amb l'ajuda d'un rellotge i donar les consignes en el moment que s'han de realitzar.

 

 

Font:

 

http://tdahvitoriagasteiz.com/

 

Share

Pautes per planificar l'estudi

 

La tasca de planificar l'estudi dels alumnes amb TDAH a casa, pot resultar difícil per a les famílies. Enfrontant-se a una sèrie de dificultats generals que fan de la tasca d'estudiar un procés tortuós.

 

Alumnes que passen hores estudiant i el rendiment no és l'esperat en relació amb les hores dedicades.

 

Alumnes als quals els costa començar a estudiar o que es cansen ràpidament, entre d'altres.

 

Per això, quan una família fa front a aquestes dificultats i es proposa organitzar les sessions d'estudi dels fills, ha de tenir en compte una sèrie de pautes i aspectes concrets perquè aquesta tasca tingui el rendiment esperat. També és molt important dotar al nen d'un paper rellevant en aquesta realització, ja que és ell el que portarà a terme aquest horari, i ha de participar en la seva elaboració, tenint en compte les seves opinions i suggeriments referents a la seva elaboració.

 

Són nombroses els avantatges que ofereix una bona planificació, entre les quals trobem:

 

  • Estalviar temps.
  • Creació d'hàbits i estratègies referits a l'ordre i a l'organització.
  • Organització racional de les activitats diàries.
  • Distribució adequada de totes les matèries a estudiar.
  • Evitar el "a última hora" i les conseqüències negatives que implica.
  • Obliga a un treball diari.
  • Evita vacil·lacions sobre el que s'ha de fer.
  • Evita la improvisació a l'hora d'estudiar.
  • Economitza l'esforç, optimitza el temps i els recursos.
  • Dóna seguretat i eleva l'autoconcepte, els petits èxits reforcen la conducta en les activitats posteriors.

Al començament de la planificació, les famílies, hauran d'analitzar com és la realitat del nen, ja que la planificació ha de respondre a les necessitats i a les característiques de cada alumne en particular. D'aquesta manera hauran de valorar quines són les activitats que realitza l'alumne al llarg del dia, per planificar l'estudi en conseqüència, ja que si es disposa d'una bona organització, hi haurà temps per realitzar tot el que es proposin: activitats extraescolars, estudi o temps lliure.

 

Un dels principals dubtes que presenten les famílies es respecte el temps d'estudi que han de dedicar els alumnes a casa. Per als alumnes d'educació primària, 2 hores de dedicació són suficients, i en el cas d'educació secundària estaríem parlant d'unes 3 hores diàries. Mai hem de perdre de vista que el temps d'estudi ha de ser flexible, però sense que tingui grans variacions, ja que ens proposem crear uns hàbits d'estudi, pel que és necessari una pràctica regular i diària de l'estudi.

 

Aquestes hores de les quals estem parlant es refereixen al mateix temps que els alumnes dediquen a estudiar i a realitzar tasques escolars a casa.

 

  • Revisar apunts.
  • Portar al dia la matèria d'estudi.
  • Fer les activitats.
  • Repassar.
  • Mirar els temes que s'explicaran en el futur.
  • Realització de treballs.
  • Altres.

 


Quan ens plantegem planificar una sessió d'estudi, hem de tenir present la importància de començar cada dia a una hora regular, que sigui la mateixa i en un horari continu. Això últim és molt important, ja que si dividim el temps d'estudi en dues vegades, tarda i nit per exemple, a l'alumne amb TDAH li costarà molt més mantenir la concentració i l'atenció en dues sessions diferents, igual que perdrà temps en l'organització dels materials, en la preparació,etc.

 

Serà de vital importància introduir descansos en les sessions d'estudi. No hauran de sobrepassar els 15 o 20 minuts, ja que si ho fem, l'alumne perdrà tota la concentració i ens costarà molt més motivar-lo per reprendre la tasca d'estudiar.

 

La forma ideal de planificar-ho serà prenent la primera hora d'estudi, i dedicar 55 minuts a l'estudi, i 5 al descans. En les hores successives (fins a 2 en primària i fins a 3 en secundària) anirem restant 5 minuts de l'estudi i els dedicarem al descans. D'aquesta manera anirem avançant el temps de relaxació de manera progressiva alhora que l'alumne va estant més cansat.

 

A l'hora d'establir la seqüenciació de les activitats, és convenient programar en primer lloc les activitats de dificultat mitjana, perquè l'alumne les enfronti amb energia. Seguirem amb les de dificultat elevada. En aquest punt molts pares poden preguntar-se per què no començar per aquestes, ja que requereixen més esforç per part dels alumnes. Hem de pensar que si en començar a estudiar, ho fan per tasques en les quals tenen més problemes, poden experimentar frustració i aclaparament i renunciar a la tasca. Acabarem les sessions diàries amb les tasques que resultin més senzilles per a ells, per acabar amb un bon nivell de satisfacció.

 

Una vegada que tenim clara la planificació diària, podrem afrontar la setmanal. Per a aquesta organització en concret, hem de comptar amb les assignatures que tenen diàriament segons l'horari de classes, per indicar el temps que es dedicarà cada dia a cada assignatura i el temps per a tasques o estudi.

 

No hem d'oblidar la diferència entre el temps dedicat a la realització de tasques o treballs, i el dedicat a l'estudi pròpiament. Recordem que l'estudi consta de:

 

Llegir, comprendre i memoritzar el contingut dels temes corresponents.
Subratllar i elaborar un esquema o un resum.
Tornar a fer els exercicis o preguntes resolts en el quadern, per comprovar que es comprèn i recorda la informació.
Completar les notes preses en classe amb informació del llibre o d'altres fonts de consulta, tractant de respondre a preguntes que ell es plantegi i que podria formular el professor en un examen, entre d'altres.


"Per evitar els problemes més comuns en l'administració del temps, l'objectiu és fixar-se un programa d'estudi" (Brown, 1985)

 

FONT: http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/pautas-adecuadas-para-la-planificacion-del-estudio-en-alumnos-con-tdah.html

 

Share

Conferència Hospital Sant Joan de Déu

 

Eines per comprendre el nostre fill adolescent

 


L’Hospital Sant Joan de Déu organitza, a través de la seva Aula de Pediatria, una nova conferència per pares, en aquest cas amb el títol "Eines per comprendre el nostre fill adolescent ".

 

 

La xerrada serà impartida pel Dr. Daniel Cruz, Coordinador del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Granollers.

 

 

L’acte tindrà lloc el dijous 30 de gener a les 19 hores al CAPI Barcelona Esquerra (c/ Numància, 9).

 


Les conferències per pares són gratuïtes i cal confirmar l’assistència, de dilluns a divendres de 9h a 13h, al telèfon 93 253 21 30 o al correu electrònic: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Share
ÚLTIMS ARTICLES