Tel. 931 600 294 - 639 955 516

no-title no-title Metodologia ProfessorsTdah
no-title

no-title

Metodologia ProfessorsTdah

Els nostres professors treballen aspectes com la motivació, l'organització, la constància, la responsabilitat i els hàbits d'estudi. Mentrestant, els nostres psicòlegs utilitzen les estratègies pedagògiques per a millorar l'autocontrol, l'autoestima i la impulsivitat. La metodologia és la clau de l’èxit.

¿Què és el TDAH?

 

 

El Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn d'origen neurobiològic de caràcter crònic, amb una simptomatologia evolutiva que afecta entre el 3% i el 7% de la població infantil. En un 60% dels casos, aquest trastorn pot arribar fins i tot a l’edat adulta. Es caracteritza per una dificultat a l’hora de mantenir l’atenció voluntària davant de les activitats, tant acadèmiques com quotidianes, la hiperactivitat o excés de moviment i la impulsivitat, que està vinculada a la falta de control dels impulsos.

 

El TDAH es troba a la classificació dels trastorns mentals de l'APA (Associació Americana de Psiquiatria). Concretament, a l'apartat de trastorns per dèficit d'atenció i comportament pertorbador del DSM-IV, a la quarta edició del manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals de l’any 1994. Segons aquesta classificació, hi ha tres tipus de TDAH, en funció de quin sigui el símptoma predominant:

 

        •   Amb predomini del dèficit d'atenció.
        •   Amb predomini de la hiperactivitat - impulsivitat.
        •   Combinat, on predominen tant símptomes de dèficit d’atenció com d’hiperactivitat – impulsivitat. 

 

 

Per tant, parlarem de trastorn quan els símptomes es manifestin amb major freqüència d’allò que es considera habitual i de forma més greu de la observada en subjectes que formin part del seu grup d’iguals. No tots els nens manifesten ni els mateixos símptomes, ni de la mateixa intensitat, per això es convenient el diagnòstic d'un professional.

 

Per tal de diagnosticar el TDAH en qualsevol de les seves categories, segons el DSM-IV, és important que es compleixin:

 

        •   Algunes alteracions provocades pels símptomes, les quals han de presentar-se en dos o més

            contextos.
        •   Alguns d'aquests símptomes, que causen alteracions, s’han de presentar abans dels 7 anys d'edat.
        •   Hi ha d'haver proves clares de deteriorament, clínicament significatives, tant de l'activitat social i  

            acadèmica com de la laboral. Per tant, els símptomes han d’interferir de forma significativa a la vida

            quotidiana de la persona.
        •   Els símptomes no apareixen exclusivament al transcurs d'un trastorn generalitzat del

            desenvolupament, esquizofrènia o d’un altre trastorn psicòtic ni s'expliquen per la presència d'un altre

            trastorn mental. 

 

A dins de l’àmbit europeu es valora també la CIE-10 de l’any 1992, classificació estadística internacional de alalties de l'OMS. En aquesta classificació el TDAH s'ubica a l'apartat de Trastorn Hipercinètic i està classificat en quatre categories bàsiques:

 

         -        Trastorn de l'activitat i de l'atenció:

                      •      Es subdivideix en:

                                        * Trastorn per dèficit d'atenció

                                        * Síndrome per dèficit d'atenció amb hiperactivitat

         -        Trastorn hipercinètic disocial

         -        Altres trastorns hipercinètics

         -        Trastorn hipercinètic sense especificació

 

En aquest tipus de trastorn també influeixen en la major o menor gravetat, els símptomes que en deriven dels factors socioambientals, fet que provoca que augmenti el risc de presentar trastorns o problemes associats, com per exemple:

 

        •   Comportamentals: pèrdua de control, actitud desafiant, conductes inadequades.

        •   Relacions personals: baixa tolerància a les crítiques i a la frustració, baixa autoestima.

        •   Estats d'ànim: canvis d'humor, trastorns emocionals.

        •   Dificultats acadèmiques: memòria de treball, ordre, dificultats i problemes d'aprenentatge.

 

Actualment, la opinió sobre l’etiologia del trastorn es troba més centrada en un problema dels circuits cerebrals, els quals fonamenten que la inhibició i l’autocontrol són les funcions vitals per a realitzar qualsevol tasca.

 

ÚLTIMS ARTICLES